Escriu-nos! participa@canvi.cat

GuardiGate

Algú, en algun municipi d’aquest món, comença un obra de remodelació que implica modificar l’estructura de l’edifici sense projecte tècnic. Una temeritat, però segur que no és el primer cas. Malgrat que l’obra implica mesos d’obres, més de 5, es fa un comunicat d’obres menors a l’Ajuntament, amb un pressupost de 1.200€. Sense la primera part, tampoc és cap novetat, però la suma a no tenir projecte, ja és més greu. Això genera un impost de construcció de 50€ a favor de l’Ajuntament. Ja es pot veure que no hi ha gaire bona fe en el seu comportament.

Si afegim que aquest algú, ha estat 4 anys regidor d’urbanisme d’aquest municipi (2011-2015), hi afegeix un plus de gravetat. Però és que a més a més, és regidor actualment, i membre de la Junta de Govern que és qui aprova les
llicències d’obres. Comencen a acabar-se els adjectius.

L’oposició pregunta si tot està correcte en aquesta obra, i això fa presentar la dimissió al regidor en qüestió. Està bé. Una mica de dignitat després de la barra demostrada. Però, sorpresa, els seus companys de govern, li diuen que no hi ha per tant, i que segueixi governant i aprovant llicències d’obres dels seus conciutadans.

Al cap d’un mes, tot un mes, l’oposició fa públic el cas en el ple. El cas passa de l’àmbit privat al públic, i això obliga i molt. El partit del regidor, xiula i diu que és problema del regidor. El soci de govern diu que en calent no vol dir res; en calent un mes més tard. Al dia següent no es conformen amb la dimissió que demanava l’oposició sinó que volen cessament o trenquen el govern. Passen de considerar que no hi havia per tant a demanar el cessament sense que hi hagués cap canvi. Al final, dimissió del regidor en qüestió, i punt. Els que pensaven que no hi havia per tant, ara, ja els hi està bé que plegui, i fins i tot, ho exigeixen.

Aquest municipi és el nostre, i la veritat, no sabem de que ens hem d’avergonyir més, si de l’actitud del Sr. Pep Guardi, o de la dels seus companys de govern i la seva voluntat d’amagar les seves misèries sota l’estora, però llavors gesticular i fer-se l’ofès si el cas és fa públic.

Patètic.

 

Share
%d bloggers like this:
Aneu a la barra d'eines